Si no ho dic, revento: Oriol Junqueras em cau bé. És un tio pròxim. Un tio que arriba. Un tio del carrer. No tinc la sensació que em vulgui enganyar. Sempre parlo de la meva opinió, eh! Perquè entenc que a cadascú li inspira una cosa diferent. Escric això m’entre l’escolto en la valoració dels resultats electorals. Acaba de fer broma sobre el Liverpool FC amb un periodista britànic. Demostra moltes coses. El periodista demana disculpes per no parlar en català, Junqueras s’interessa per la seva nacionalitat.
Aquest fair-play dialèctic em transporta al dia que el vaig conèixer. El vam entrevistar a la ràdio, però no per parlar de política. Ni de bon tros. La companya i amiga Sònia Ribó em va comentar la possibilitat de fer una xerrada amb ell sobre els colors de les samarretes dels equips de futbol. Ell era eurodiputat i vam poder quadrar la seva agenda. Va ser una lliço magistral. Pel que va dir i per com ho va dir. Sobretot per com ho va dir. Vam estar xerrant 45 minuts, però aquella conversa agradable, amable i correcta podria haver durat 2 hores. I la conversa amb ell fora de micròfon també podria haver estat eterna. Era un aprenentatge continu.
Des d’aquell dia, quan repasso les moltes entrevistes que vam fer a la ràdio, la de l’Oriol Junqueras està entre les que recordaré sempre. Perquè vaig disfrutar, perquè vaig aprendre i perquè vaig comprovar que era un model a l’hora d’expressar-se públicament. Demostrava coneixement i també respecte. Molt respecte. Aspectes que sempre he intentat transmetre davant el micròfon. Potser per això ara no estic treballant a la ràdio, però si un dia torno no ho canviaré. I l’Oriol Junqueras seguirà sent un model.
PD: Oriol, amb la feina que tens ja entenc que mai llegiràs això, però ens vas prometre una segona xerrada sobre colors de samarretes. Perquè Holanda vesteix de taronja o França de blau, perquè a Itàlia els colors es barregen amb el negre (blanc-i-negre, vermell i negre, blau i negre) i no pas amb el blanc com passa a l’Estat Espanyol. Segur que ho puc trobar en algun llibre, però seria un plaer que ens ho expliquessis tu…
I ara què? 