Un comentari al compte de twitter dels Estopa ha despertat el meu instint d’escriure de política. Ells deien això “Para dejarlo claro y disipar dudas. Nuestro voto en el referéndum seria no a la independencia. La democracia es nuestro derecho. Para afrontar cualquier referéndum hay que estar dispuesto a aceptar lo contrario de lo que se piensa. Tolerancia al poder”. Fantàstic! Interessant de llegir, prenem nota i ho respectem. Perquè el més important és sempre respectar les opinions i després cadascú ha de triar si les comparteix o no. De la mateixa manera que també s’ha de respectar a la gent que pensa el contrari, eh! Això no va només en una direcció…
Està clar que estem vivint una etapa que ningú havia viscut fins al moment. Mai s’havia arribat tan lluny. Veurem què diuen les urnes el pròxim 25 de novembre i a partir d’aquí veurem quin camí agafa Catalunya. Està clar que si la majoria vol un estat propi a Europa o, com a mínim, tenir el dret a la consulta, com diuen els Estopa, la democracia és el nostre dret. I hem de ser nosaltres qui ho hem de decidir, perquè durant els últims dies/setmanes/mesos he arribat a escoltar que tots els espanyols han de decidir el futur de Catalunya. Perdó? El senyor Ramon, que té 73 anys i viu a Torremocha de Jarama, ha de decidir el futur de Catalunya?
Ja sabem tots quin és el tarannà de cada partit polític i quines són les seves estratègies. Veurem què decideix el poble. El mateix poble que va sortir al carrer l’11 de setembre. Tinc, però, un gran dubte. M’agradaria un dia poder-lo aclarir. Vull aclarir-lo. A la pregunta “Indepèndencia, si o no?” (sé que és molt genèric, però ja ens entenem tots amb aquesta pregunta) hi hauria 1 milió i mig de vots o més a favor del si? Tinc el dubte. M’agradaria aclarir-lo. Ens deixaran? I si ens deixen, ens respectaran?
I ara què? 