Després dels necessaris tres dies per recuperar-nos de totes les emocions que ens ha deixat el Concurs de Castells, toca fer balanç, anàlisi i reflexió de futur. No ho faré sobre el nivell. Molt companys molt més capacitats que un servidor ja n’opinen i poques coses més queden a dir. Extraordinari nivell tant dissabte com diumenge. Excel.lent organització. Rodó, un cap de setmana rodó ratificant la ciutat de Tarragona com a capital castellera de Catalunya.
A mi em continua faltant una cosa: els Minyons de Terrassa. Sí, ja ho sé que són ells que no volen venir… I si no volen venir, no hi ha res a fer…. Ja ho sé. I que no els agrada la competició ni puntuar els castells… D’acord. I que no volen fer castells en una plaça de toros… Ep, aquí ja poden començar a canviar el discurs, perquè de plaça de toros ja només queda la façana.
Temps enrere es parlava que al Concurs només s’anava a carregar els castells, pero això ara ja no passa. Si la gent prova un castell és perquè creu que el pot descarregar. Que donen punts per castells? Si, és cert, però és una manera d’establir una classificació igual que a la Quarta Catalana de futbol, on la gent juga per passió i no pas per obligació ni professionalitat. I miren si poden superar al poble del costat. Que es valoren els castells que només queden carregats? Certament, però això passa a totes les places castelleres de Catalunya. Un castell carregat és “bo”. O no està bé carregar un tres de deu amb folre i manilles? O un quatre de nou amb l’agulla?
No sóc dels que pensa que no venen perquè no poden guanyar. Optarien a guanyar exactament igual que Vilafranca o les colles de Valls. Després ja veuriem què podrien demostrar. Puc arribar a entendre els seus motius, tot i que no els comparteixi. No tinc ganes de polèmiques. No sóc anti res, però per mi seria una excel.lent notícia que estiguessin a Tarragona en el pròxim Concurs. Tinc la sensació que podrien arribar a disfrutar d’una jornada extraordinària. Estic convençut que des de casa o a la plaça de toros mateix algún “Minyó” ha pogut arribar a sentir certa il.lusió/ganes de ser-hi. No em crec que si els agraden els castells no sentin certes ganes de poder participar d’un espectacle casteller com aquest, més enllà de les coses que no els agraden (insisteixo, que puc arribar-les a entendre, però no a compartir).
Repenseu la postura. Compartiu l’espectacle casteller més gran del món. Disfruteu d’un dia únic. Pregunteu als vostres amics castellers que hi han estat si no han disfrutat. I veniu al Concurs. Jo, us espero…
(Compte que si algún dia arriba el dia que els Minyons estan al Concurs, s’ha de tenir clar que la rebuda no serà la més agradable després de tants anys de crítica. Però això també va passar amb Luis Enrique quan jugava al Madrid i al final l’afició del Barça el va acabar ovacionant).
I ara què? 