I les felicitacions?

Carles Cortés — Tue, 21 Sep 2010 16:05:43 +0000

Quan un esportista, un equip o una selecció es proclama campió d’Europa o del món el més normal és rebre les felicitacions de les institucions. No sé si s’ha de fer una recepció oficial o una roda de premsa, però si que tinc clar que, com a mínim, una trucada oficial es mereixen els protagonistes. Doncs això no ha passat amb la selecció espanyola d’hoquei patins. Ni una trucada de ningú de la Generalitat o la Secretaria General d’Esports. Res. Com si no existissin. Ens ho ha explicat el seleccionador, Carles Feriche. Increïble, però cert. Tots els jugadors i el seleccionador són catalans però no han rebut ni una trucada institucional de felicitació. Bé, no l’han rebut aquesta vegada ni en els últims 6 anys quan aquest equip ha estat varies vegades el millor d’Europa i del món. Un cas més on la política passa per davant de l’esport?

Tots sabem les voluntats del nostre país de tenir seleccions pròpies. A mi, personalment, m’agradaria poder anar a veure la selecció catalana de qualsevol esport jugant a nivel oficial, però de moment això no és possible. Però una cosa està clara: no podem deixar de felicitar els nostres. Si volen, senzillament una trucada de telèfon. Amb els títols aconseguits pels jugadors catalans amb les seleccions de futbol i bàsquet hem escoltat moltes declaracions, hem vist moltes fotografies i més d’un fins i tot anunciava amb orgull l’ADN català de molts dels protagonistes.

Deu ser que l’hoquei patins no dóna vots…

SIGUEU BENVINGUTS

Carles Cortés — Thu, 02 Sep 2010 12:17:14 +0000

Tot i que sigui políticament incorrecte he de reconèixer que m’ha agradat l’inici de lliga. No sé si ha de servir per treure alguna conclusió de cara a la temporada, però m’agrada que els dos grans punxin. Que s’entengui, eh! Està molt bé una lliga de dos, apassionant, amb partits èpics, emoció, declaracions, contra declaracions, picabaralles i morbo. Però també agraden (i molt més) les lligues més obertes. Si pogués ser com el Mundial de Fórmula 1 (cinc candidats), molt millor; però ens conformem amb més vida més enllà de la jornada 20.

És possible que aquest pensament el tinguem més la gent que som d’equips petits, humils o de categories inferiors. Jo sóc del Nàstic (crec que ja ho sap tothom) i la mirada amb certa distància del què passa a Primera Divisió permet tenir aquests pensaments. I la gent que som d’aquests equips també ens fa gràcia que, de tant en tant, els petits donin ensurts. Com l’Hércules l’altre dia al Camp Nou, com el Mallorca en la primera jornada al Reial Madrid o com la temporada passada l’Alcorcón a la Copa. Perquè ens agrada? Perquè somiem que algún dia ho faran els nostres equips. Somiem que ho tornarà a fer la UE Lleida o algún dia el Girona o el Terrassa o el Balaguer o el Vilafranca.

Benvinguts tots plegats al bloc! Segurament será un bloc moltes vegades políticament incorrecte, però també és necessari que algú aporti des de la distància altres pensaments. Gràcies per la paciència de llegir.

PD: Aquest bloc ha de ser el NOSTRE, no el MEU. Per tant, espero que col.laboreu vosaltres també. Amb comentaris, critiques (sempre amb respecte), suggeriments, apunts, peticions, etc… També ens podeu ajudar a fer la primera edició de La Graderia. Tots els apunts seran ben rebuts.

Un pelacanyes a ONA fm

I les felicitacions?

SIGUEU BENVINGUTS